El Sant Cugat F.C. tanca la segona expedició a Boulembou, al Senegal, on ha seguit donant vida a l’Escola de Futbol Sant Cugat – Boulembou posada en marxa ara fa un any. De la mà de l’Associació Egala, una expedició d’entrenadors i entrenadores del club ha viatjat fins a l’Àfrica per comprovar que se segueixen les pautes de la metodologia SantCu, que es mantenen els criteris per poder participar a l’Escola (escolarització completa de nois i noies; igualtat d’oportunitats i de gènere), i sobretot que els alumnes gaudeixen aprenent a jugar a futbol.
A més, s’ha fet història a la regió, organitzant el primer partit entre poblats veïns entre equips de jugadors i jugadores menors d’edat. Una nova mostra que el futbol, i l’esport en general, son capaços de canviar les coses si s’ho proposa.
Per seguir el dia a dia de l’expedició vermell-i-negra, què millor que el conegut com a ‘Diari de Viatge’:
Dia 7 – Avui hem fet història (Jaume Garcia – Associació Egala)
“Encara no som conscients del tot del que hem aconseguit en el dia d’avui. Segurament amb el temps i amb la distància ens podrem adonar del que ha passat. L’esport a tornat a fer la seva màgia!
Avui, per primera vegada a l’història, s’ha jugat un partit de nens entre dos pobles, en aquest cas Boulembou i Sambangaye. Fins el dia d’avui, tan sols ho havien pogut gaudir els equips sèniors.
Però és que també avui s’ha jugat el primer partit de futbol femení de la història d’aquesta zona de Senegal! Mai cap noia havia tingut l’oportunitat de fer-ho!!! Mai!!! I això s’ha acabat avui, amb el doble enfrontament que han realitzat dos grups de noies de diferents edats dels pobles de Sambangaye i Boulembou. Aquestes noies podran explicar un dia que elles van ser les pioneres, i ho faran amb orgull.
I amb aquest mateix orgull tots nosaltres, entrenadors/es del SantCu, del Can Vidalet FC, estudiants d’INEFC i els membres d’Egala podrem dir que nosaltres no només hi érem sinó que vam fer-ho possible!
Com a president d’Egala només puc donar les gràcies a tota la gent dels Clubs implicats en aquest gran projecte, ja que sense ells la felicitat que es reflectia a la cara de les nenes i els nens d’aquests pobles no hauria estat possible. I son aquestes cares les que ens donaran la força necessària per seguir lluitant per fer-lo créixer”.
Dia 6 – Boulembou guanya (Jordi Furriol – Egala)
“Segon any a Bolembou i les sorpreses no acaben mai. Les incerteses de com ens trobaríem el projecte al tornar al cap d’un any eren moltes i la majoria han sorprès en positiu. La primera era l’estat del material que vam deixar, de les 30 pilotes en queden 26 i el mateix amb els pitralls. Els cons i les escales hi són totes. Boulembou 1 – Catalunya 0.
Respecte els diners que els hi vam donar per administrar, no han gastat ni una CFA per que no els va quedar clar en què podien gastar i en què no, així que van optar per la prudència. 2-0.
Són moltes les lliçons que Àfrica ens té preparades i van arribant quan creuen que estem preparats. Cal haver estat aquí per entendre per què són capaços de pujar a una pastera 10 dies i 10 nits per arribar a un pais que els hi han promès serà perfecte i dista molt de la realitat. El futur que els hi espera si es queden ja el coneixen, prefereixen la incertesa del que hi pot haver a l’altra banda del mar”.
Dia 5 – Amor pel futbol (Aina Villares)
“Porto més de 30 minuts davant el mòbil i encara no sé ben bé com plasmar tot el que estem veient i vivint aquí. Els somriures, l’amabilitat, la proximitat, i la il·lusió de tot el poble és d’admirar.
Tenim una sort increïble d’estar aquí i veure aquesta manera de viure tant pura i generosa. Aquí tothom està a disposició del poble: professors, entrenadors, dones i infants.
Els entrenadors locals són uns autèntics cracks. Estem creant un vincle especial amb ells, ja que cada dia estem compartint moltes hores d’entrenament sota el sol. Es veu que la majoria dels entrenadors que hi havia l’any passat han marxat de Boulembou, i ells han fet el pas endavant perquè els infants no es quedéssin sense futbol. I només podem agrair la seva voluntat i feina. Gràcies a ells, el nostre projecte seguirà endavant quan nosaltres marxem.
I què dir dels infants… són amor en l’estat més pur. Veure tantes mans agafant-nos i acompanyant-nos en cada moment, des que sortim de casa fins a l’escola, i mirar avall i veure somriures a tot arreu m’omple de felicitat. No sabia que tantes personetes petites que no coneixia podien fer-me sentir tant en tan poc temps.
El futbol aquí és una passió. Tothom el gaudeix junt, i la importància que li donen no té cap mena de sentit. Aquest diumenge jugarem partits contra l’escola de futbol de Sambangaye, i està tothom nerviós i desitjant que arribi aquest gran moment. Ens han dit que serà una gran festa i ningú s’ho vol perdre!
I és que pensar que estem units amb algú a més de 3000km de casa gràcies al futbol és algo màgic. Gràcies, Boulembou ❤️”.
Dia 4 – Competició a la vista! (Éric Pascual)
“Per avui havíem preparat uns exercicis que semblaven força complexes, voliem introduir el joc col•lectiu als entrenaments i no sabíem quina seria la resposta dels nens i nenes, però ha sigut immillorable! Els entrenadors locals han estat molt atents i han ajudat moltíssim a que els objectius del dia es puguessin acomplir.
Estem molt orgullosos de la feina feta, no només hem aconseguit que els nens, nenes i entrenadors asolsissin els objectius esportius marcats, sinó que hem fet una reunió amb els entrenadors locals on hem aconseguit, de forma conjunta, marcar el camí de l’escola de futbol per a la resta de la temporada. És sorprenent que els nens i nenes només vagin a l’escola del Gener al Maig, ja que la resta de l’any han de treballar al camp. No sabeu com s’aprecien les facilitats que tenim a Sant Cugat quan hi ets aquí!
Un dels grans objectius esportius d’aquest any es que els nens i nenes no només facin entrenaments, sinó que puguin jugar partits i posar a prova els coneixements apresos amb altres nens i nenes dels pobles veïns, i avui hem confirmat que l’inici d’aquestes competicions serà el Diumenge, on les associacions locals volen muntar una gran festa amb balls i música tradicional per donar la benvinguda als jugadors i jugadores visitants! Esperem amb il•lusió aquesta gran jornada”.
Dia 3 – Evolució constant (Genís Guixé)
“A primera hora del matí hem seguit amb els entrenaments de l’Escola de Futbol, donant continuïtat als grups dels altres dies. Sembla mentida que només portem uns dies a Boulembou i, de mica en mica, ja veiem una millora en quan a la gestió, organització i direcció. Estem molt satisfets de veure que, de mica en mica, estem contribuint en el seu procés d’ensenyament – aprenentatge, però encara més d’adonar-nos que serà una experiència que marcarà un abans i un després de les nostres vides”.
Al migdia hem continuat amb les formacions amb els entrenadors. Hem parlat de la importància d’aspectes que creiem cabdals en el dia a dia dels ‘Místers’ com la puntualitat, el saber estar, la planificació de les tasques, l’ordre, la disciplina, la comunicació assertiva i el fet de ser uns bons models davant dels seus jugadors/es. Al cap i a la fi, això només seran eines que ajudaran a que puguin adquirir uns bons hàbits i a que no només creixin com a jugadors, sinó per damunt de tot com a persones.
En definitiva, infinitament agraït per tenir aquesta oportunitat al Senegal acompanyat de gent molt preparada, professional i amb un mateix objectiu: ajudar a que en un futur aquests nens/es puguin seguir tenint l’oportunitat de generar contextos on els permeti seguir desenvolupar-se integralment com a persones, però sobretot ho facin tots/es amb un somriure d’orella a orella”.
Dia 2 – Creix el nombre d’alumnes (Curro García)
“Hoy nos hemos levantado con una gran noticia, el director del cole nos ha dicho que después de dos años han vuelto muchos niños a la escuela para poder hacer el campus. Noticias así llenan el corazón de alegría y dan muchas ganas de seguir avanzando el proyecto.
Los primeros entrenos han sido algo más difíciles ya que los hemos hecho con grupos muy grandes y de edad más temprana, aún así han acabado cogiendo la dinámica rápido, la disciplina y las ganas de aprender se notan en cada momento.
Hoy la formación ha ido enfocada a la estructura de la sesión, hacerles un repaso de qué ejercicios hacer en cada momento, como y porque evolucionarlos. La formación ha sido muy dinámica ya que ellos se han involucrado mucho a la hora de querer aprender y han intervenido preguntando ejercicios suyos para mejorarlos. Son muy grandes!
Por la tarde, los entrenamientos han sido a grupos de jugadores y jugadoras más grandes por lo que ha habido algo más de intensidad y variedad de ejercicios. Por último, hemos vivido la experiencia de hacer un viaje en motocarro para visitar un pueblo vecino a Boulembou.
En lo personal, creo que estoy aprendiendo más que enseñando. La manera de vivir que tiene la gente de este pueblo es increíble, la felicidad en los niños se nota en cada esquina. ¡QUE MAJA ES LA GENTE DE BOULEMBOU!”
Dia 1 – Tornar a començar (Berta Ruano)
“Comença un dia de retrobaments. Ens llevem amb un cel ennuvolat i un temps fresquet. Sortim de la casa carregats de nou material i, sobretot, d’il·lusió. A l’escola ens esperen tots els nens i nenes fora de les classes i amb el director del centre organitzem l’entrega de samarretes. Classe per classe, en grups de 60 alumnes, van sortint per rebre les noves samarretes.
A les 10:30h tenim tot el material i quedem en dues hores a la sala de formació amb els entrenadors que encara es mantenen en el club. Suposa un xoc de realitat veure com a la reunió amb ells apareixen un total de quatre entrenadors. Algunes baixes per casos de migració a països d’Europa, que des de la distància és fàcil de passar per alt, però veure-ho en persona fa que veiem la realitat del que es deixa darrera a casa.
Per la tarda comença l’aventura, quedem amb els entrenadors per veure com estan portant a terme els entrenaments vista la situació. Salvat el caos amb èxit després de l’entrega de samarretes, no podíem imaginar el què podien ser tres franges d’entrenament comptant amb només quatre entrenadors. Hem sumat tots junts com hem pogut per treure-ho endavant i acabar el dia complint amb els objectius principals del dia.
Sabíem que no seria fàcil, però que tant entrenadors i professors, com jugadors i jugadores tinguin una base d’informació adquirida de l’any passat facilita una aquest camí”.
El viatge continua!
#SomVermelliNegres
#SomelSantCugat