La història del club

El Sant Cugat FC (abans Sant Cugat Esport FC) és un club que va veure la llum l’any 1916. Ja tenim, per tant, més de 100 anys, i ho vam celebrar el 2016 amb un conjunt d’activitats que van estar a l’alçada de la trajectòria d’aquesta entitat, i que van culminar amb el pregó de la Festa Major de Sant Cugat 2017, que vam tenir l’honor de fer. Som un club que ha crescut amb Sant Cugat, ha vist la seva gran transformació durant el segle XX, passant de vila agrícola a gran ciutat, i com no podia ser d’una altra manera, també hem experimentat i compartit aquests canvis. Hem viscut el pas dels camps de sorra als de gespa, hem vist desaparèixer grans jugadors i persones molt vinculades a l’entitat, i hem canviat la nostra casa diverses vegades, fins a trobar-nos ara la ZEM Jaume Tubau.

El pas del temps, però, no ha alterat el nostre compromís de transmetre valors i educar a través del futbol. És per això que apostem fermament per un futbol base potent, que serveixi d’acompanyament als nostres primers equips i sigui un pilar complementari en l’educació dels més joves. I no podem oblidar tampoc la creença que el futbol femení també mereix un espai importantíssim el nostre club. Finalment, també estem orgullosos de la nostra tasca solidària i social, traduïda en l’equip SantCu Asdi, o el campus solidari SantCu-Índia, que vam impulsar ara ja fa uns quants anys i al qual s’han sumat altres entitats esportives de la ciutat.

"Gràcies a tothom per ajudar-nos a formar jugadors i jugadores, però sobretot gràcies per ajudar-nos a educar persones" Llorenç Santasusagna, president del Sant Cugat FC

CRONOLOGIA

La fundació

En el cens dut a terme l’any 1915, Sant Cugat tenia 2421 habitants. S’estava duent a terme la construcció del ferrocarril que havia de connectar Barcelona amb el Vallès i, a Can Mora, els anglesos que hi treballen organitzen un Cross Country. La curiositat va fer que el jovent del poble assistís a l’esdeveniment, perquè era esport i a la vila no se’n practicava pas. Aquest fet va esperonar els joves, que en sortir del ball van decidir practicar esport a través del foot-ball, ja que era un esport d’equip i feia poc que s’havia posat de moda. Així va ser com va néixer el Sant Cugat Esport FC, l’any 1916, amb Antoni Auladell i Tortosa com a primer soci.

L’origen dels colors

A la sortida del ball, el jovent del poble va adquirir uns cèntims per poder comprar una pilota i l’equipació del club. El senyor Joan, el secretari de l’Ajuntament, va ser qui va rebre aquest encàrrec.

‘No m’acaba d’agradar, però és l’única equipació que he trobat complerta’, va dir en tornar a Sant Cugat amb tot el material. I els va entregar unes samarretes amb unes franges verticals vermelles i negres.

Ascens a Tercera


La temporada 1957-58 l’equip va jugar a la Tercera Divisió. Dels 42 partits jugats, en va guanyar 28, en va empatar 7 i en va perdre 7 més. A més, va marcar 117 gols i només en va encaixar 7.

El 3 de novembre es va posar líder del ‘Grupo Norte de Categoría Regional’ i ja no va cedir el liderat. Aquell any va tenir el rècord de permanència en primer lloc de totes les competicions oficials espanyoles.

Aquella temporada es va jugar amb els següents jugadors, a qui cal retre homenatge:

Porters: Jorge Ramírez Cerrillo, Mariano Belzuz Giral i Felipe Miñarro Musa.

Defenses: Ramon Redon Fachetti, Wenceslao Oriol Vera, José Alcalá Castillo i Fernando Pino Cortés.

Mitjos: Lorenzo Tomás Nennerthein, Francisco Resina López, Juan Soley Marqués, Juan López Pedret, Antonio Menéndez Rosada, Pedro Bruix Casteló, Pedro Puig Jane, José Sitges Garriga i Francisco Albert Garcia.

Davanters: Fernando Muñoz Seguí, José Baiges Sallés, Francisco Pérez Arellano, Avelino Lagunas Mora, Eliseo Sitges Garriga, Joaquín Paulí Miralles, Emilio Lleonart Anton i Ramon Querol Julián.

El bressol de l’escola de futbol base


El camp de la Rambla del Celler estava situat al centre de la ciutat. Allà hi va néixer la nostra escola de futbol base, s’hi van fer tornejos internacionals de futbol i es va ascendir i romandre tres anys a Tercera Divisió.

També va ser una de les seus d’entrenament del Mundial de 1982, celebrat a Espanya, i s’hi van celebrar un gran nombre de celebracions i homenatges.

L’evolució del símbol del SantCu


La primera etapa (1916-1935): vam lluir un escut de forma polonesa: coronat amb un birret i dues claus passades amb les dents mirant els peus, tenia la senyera a la part inferior dreta les barres vermelles i negres al costat esquerre.

Guerra Civil: desapareixen els símbols religiosos i la senyera. Passa a ser un triangle equilàter i el nom del club és Pins CF, després que el nom del poble passés a ser Pins del Vallès.

Postguerra: una vegada acaba de la guerra es torna a l’escut fundacional.

Nou model: cap al 1956, l’escut passa a ser més allargar i només amb les franges vermelles i negres.

Escut actual: Una evolució que parteix del model fundacional

La creació de l’escola


Amb la llavor plantada el 1971, quan l’Àlex Barberà es va oferir al directiu Capel per treballar amb els nens, el 1980 el president Josep Vilaró Musella va demanar a Josep Maria Félez Torregrossa la creació i organització d’una Escola de Futbol Base per a la nostra ciutat.

En Josep Maria Félez ja estava a la junta de la Penya Blaugrana Sant Cugat i va demanar una excedència per assolir el repte proposat. Van nomenar com a director de l’Escola en José Garsaball Angera i l’Àlex Barberà va assumir el rol de coordinador general.

S’hi van apuntar 230 nens, formant un conjunt de 10 nous equips. Aquestes formacions portaven els noms de diferents antics directius del SantCu: Amadeo, Pujol, Castellví, Sitges, Villadelprat, Rodó, etc.

Amb l’èxit participatiu de l’Escola, el SantCu va passar a tenir el 1er equip, l’amateur, 2 juvenils, 2 infantils, 2 alevins i 2 benjamins federats, a més dels 10 equips de l’Escola.

Joan Pau Chaves


L’èxit assolit en programes televisius com l’Oh Happy Day’ o ‘No me la puc treure del cap’ de TV3 han fet de Joan Pau Chaves un dels músics i productors musicals de referència en el panorama català.

També és fill de Sant Cugat, i és per això que va posar música a l’himne del SantCu.